Pirates i corsaris al Delta de l'Ebre

amb No hi ha comentaris

Trobem enrere en el temps i ens situem al segle XVI, una època en la qual el Delta no tenia la forma de fletxa que té actualment. No estava definida la punta del Fangar, la punta de la Banya estava en plena formació i encara no existien l'illa de Buda i Sant Antoni. l'Ebre, desembocava per diferents parts i les llacunes de la Encanyissada i la Tancada eren una sola llacuna que estava oberta a la badia dels Alfacs. Un cop ens hem fet la idea al Delta d'aquella època, també hem de ser conscients de les condicions de vida que havia.

Aquest segle va ser una època de pirates, concretament dels pirates sarraïns i berbers, tots procedents majoritàriament de el nord d'Àfrica però també de l'Orient Mitjà i Àsia Menor. Es van adonar dels beneficis que podien obtenir en aquest territori ja que tenia tot el que necessitaven (aigua dolça, sal, aliments, ramaderia…) i com a punt a favor no estava defensat. A part, causa de la seva localització era un punt estratègic de primer nivell ja que després podien navegar aigües amunt o avall per continuar saquejant les costes catalanes i valencianes.

El primer atac pirata data de l'any 1521, quan quatre vaixells van remuntar el Ebre, i van agafar per sorpresa a la gent d'Amposta saquejant i capturant molts habitants. A partir d'aquí tot va anar a pitjor, ja que poc després van començar a produir-se diferents atacs constants també a la zona dels Alfacs.

Tot el territori de la mar de l' Ebre depenia de les companyies de defensa de la ciutat de Tortosa perquè el Delta no tenia prou població per poder resistir els atacs. Les companyies eren un excel·lent element dissuasori però eren una resposta a posteriori ja que gairebé sempre arribaven tard.
A mesura que s'anaven produint episodis continuats de saquejos, l'administració reial va començar a comprendre el problema que això suposava. Va ser llavors quan el rei Felip II va incloure la fortificació dels Alfacs dins del seu pla de defensa de la costa de Llevant. La data d'inici de les obres de la torre de Codonyol i Sant Joan les situem en 1568, la primera era petita i fàcil de construir i la van acabar de seguida però amb els anys va presentar deficiències en la construcció perquè no suportava la força i el pes dels canons. Respecto a la de Sant Joan, que era més gran i complexa la van acabar de construir a 1576.

A partir del 1580, a causa de la millora de sistema defensiu de la badia, els atacs es van desplaçar cap a Cap Roig, a l'esquerra al Delta. Segons els documents històrics, l'últim atac de pirates i corsaris d'aquestes terres es va produir el 11 de setembre de 1598 en el Perelló.

Comparteix